<-

Quan la simplicitat del píxel i la dualitat de la llum amb la foscor convergeixen amb el pas del temps i el concepte de la simetria, apareixen les pixelmetries.

A l'univers de les pixelmetries, la dualitat troba la seva expressió més vívida. A través de la interacció entre blanc i negre, llum i foscor, ple i buit, emergeix un paisatge visual de contrastos i harmonies.

Aquestes peces despleguen un ballet visual de llums i ombres en una malla geomètrica on cada rectangle és una nota d'una partitura digital, on el moviment i la quietud s'entrellacen en una dansa sense fi.

Cada pixelmetria és més que una composició de píxels; és un estudi d'equilibri i de simetria, on la programació es converteix en coreografia digital. Cada píxel blanc o negre és una decisió calculada, guiada per equacions algorísmiques que donen vida a una dansa infinita de formes i colors. Equacions algorítmiques com aquesta:

s = abs(cos(tan(a-W) * h - a * o - o)); fill(.5 < s ? 0 : W);

Aquesta fórmula matemàtica, que encapsula l'essència de la peça, assigna a cada píxel la identitat cromàtica en funció de la posició i la relació amb el centre de la composició. El resultat és una simfonia de contrastos i ritmes on l'harmonia emergeix de la interacció entre la geometria i la percepció.

Poesia matemàtica en un cosmos pixelat, danses sense fi de llum i foscor.

Amb la interacció dels oposats, es revela l'essència de les meves pixelmetries.